Poemes de cos i d’ànima és un espectacle intens que fusiona rapsòdia, pintura i música a partir d’una selecció versos de Iehuda Amikhai. El poeta es mostra i s’amaga, riu i plora, ens canta i dorm, viu i s’esvaeix.
I tot aquest riu de vivències, de sensacions, d’estats, s’expresen oberta i explícitament, sense disimular-los ni avergonyir-se, amb sinceritat i mirant-los de front, conformen l’existència humana.
El poeta hebreu ens mostra la fragilitat humana, com podem sentir-nos sols en un lloc ple de gent, l’oposició social o la falta d’entesa en l’amor, com els esdeveniments viscuts, la guerra o el conflicte social, forgen la personalitat o l’assumpció humil que som una part ínfima de la història.
Ara bé, cal dir que l’autor viu sense cap tipus de dramatisme. Mitjançant unes imatges d’allò més plàstiques, a l’escenari comprovarem que no creu en els valors establerts, per a Iehuda Amikhai tot és profund i relatiu alhora. S’allunya dels dogmes, la poesia es despulla en escena: amb un estil senzill, fa servir tant termes quotidians com imatges bíbliques per arribar a l’ànima del públic. El llenç en blanc, els colors i les formes ballen o s’esquincen amb les paraules, la música i el silenci que creen una comunió a la sala per tal de tensar-nos i afluixar-nos, acaronar-nos i sacsejar-nos, emocionar-nos i deixar-nos volar.
Els versos de l’espectacle no han esdevingut només sobre el cos i l’ànima del poeta, sinó que Iehuda Amikhai construeix un espill on descobrirem, de manera sorprenent -quasi màgica-, tant les artistes com els i les espectadors/es com ens emmirallem per veure el nostre cos i la nostra ànima.
Dive straight into the feedback!Login below and you can start commenting using your own user instantly